Resultats de la cerca bàsica: 253

Diccionari de la llengua catalana
81. pteroclídids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells terrejants, de l'ordre dels columbiformes, de mida mitjana, amb les ales i la cua llargues i el bec curt, propis de zones àrides i desèrtiques, a la qual pertanyen les gangues i les xurres. Individu d'aquesta família. [...]
82. trinquet 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una corbeta, d'un bergantí, d'una goleta, etc., però no d'una barca de mitjana, ni d'un iot. Verga més baixa del trinquet. Vela que s'enverga en el trinquet. [...]
83. burgès burgesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la burgesia. Amo d'un establiment industrial o comercial que ocupa obrers. Persona acomodada que viu sense treballar. La vida del burgès: menjar, beure i no fer res. A l'alta edat mitjana, habitant d'un burg. A la baixa edat mitjana, habitant d'una vila o d'una ciutat. A partir del [...]
84. medieval
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'edat mitjana de la història. La cultura medieval catalana. Estudis medievals. [...]
85. bandejat bandejada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha estat bandejada d'un territori. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva... A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner. [...]
86. escabiosa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les dipsacàcies, de fulles caulinars pinnatisectes, capítols de flors rosades o violàcies i fruit coronat per un collar membranós, que es fa als prats, sobretot a la muntanya mitjana, i és emprada com a medicinal (Scabiosa [...]
87. meròpids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells insectívors, de l'ordre dels coraciformes, tropicals i subtropicals, de mida mitjana, cos esvelt, bec llarg i lleument encorbat, ales punxegudes i plomatge generalment verdós, l'únic representant de la qual, a les nostres contrades, és l'abellerol. Individu [...]
88. podicipèdids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells capbussaires de l'ordre dels podicipediformes, de mida mitjana, potes lobulades i plomatge molt destacat en època de zel, que presenten una tendència a l'atròfia de la capacitat de volar, a la qual pertanyen els cabussons. Individu d'aquesta família. [...]
89. contramitjana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que va al costat de la mitjana en el fons d'una bota, d'un atuell. [...]
90. sargantana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida petita o mitjana. sargantana balear Sargantana de mida mitjana, cap aixecat i coloració verdosa, brunenca o blavosa negrosa, que habita a Cabrera i als illots que envolten Mallorca i Menorca [...]
Pàgines  9 / 26 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>